De la mà de Belén Alvite, pedagoga i directora
del Centre d’Estudi i Prevenció de Conductes Addictives (CEPCA), hem compartit
inquietuds i sabers amb la finalitat d’aprofundir en la meravellosa, però
complexa, tasca d’educar. Parlem de la formació i del creixement personal dels
infants i, especialment des de l’educació infantil, com els primers anys de
vida són fonamentals per a tot el desenvolupament posterior.
Citant-la: “no
podemos ser madres ni padres sin saber las personas que somos nosotros”. En
aquest sentit, cal un treball de reflexió individual i personal per, a
continuació, posar la mirada en els infants.
L’escola aposta per un model educatiu que faci dels
alumnes persones autònomes, capaces, crítiques i responsables de i en la
societat en la qual viuen.
La família, com a primer agent estimulador del
desenvolupament dels infants, de socialització i d’aprenentatge, també ha de
reflexionar envers això. Quines habilitats
per a la vida volem desenvolupar en els infants? Belen assenyala la
importància de la responsabilitat, l’optimisme, l’autoestima, la tolerància a
la frustració, l’autonomia, les habilitats per a relacionar-se i la capacitat
per a resoldre conflictes.
En aquest sentit, l’estil de criança (permissiu,
autoritari, absent o democràtic) adoptat per la família afavorirà en més o
menys mesura unes habilitats o unes altres i, en definitiva, la formació d’una
determinada personalitat en els seus fills i filles.
En tot aquest entramat, el qual podem comparar
amb l’elaboració d’una recepta, no hem d’oblidar els condiments per a que
tingui el gust el més desitjat possible:
- * compartir temps: no en termes
quantitatius sinó un temps de qualitat.
- * reforç positiu: reforçant les
conductes positives i esperades; no donant la nostra atenció quan ha passat una
conducta inadequada.
- * educar les emocions: verbalitzar
com ens sentim en diferents situacions i tenir present que el desenvolupament
afectiu és el motor de la resta de tipus de desenvolupaments.
- * normes: el NO és necessari per al
bon desenvolupament personal i nosaltres hem de prendre consciència que exercim
d’autoritat (límits i normes clares i coherents, pensades i consensuades així
com argumentades).
- * modelatge: els adults de
referència exercim de models en tot moment la qual cosa és un factor influent
en l’educació dels infants.
-
* comunicació positiva: utilitzar i,
per tant educar, el llenguatge assertiu.
- *
joc: l’activitat lúdica com a base
indispensable de l’aprenentatge.
La família, arribats a aquest punt, no està
sola. L’escola complementa i acompanya en aquest camí ja que ambdós agents
estan implicats en el benestar dels infants.
Belen destaca, per acabar, que tinguem present
que tots els infants són educables i, citant a Plató, “la disponibilitat emocional influeix en la capacitat d’aprendre”.
Doncs, assegurem-nos de com es troben els infants, de quina és la seva disponibilitat emocional:
- *
des de l’escola: creem aules
emocionalment intel·ligents, coneguem les característiques familiars, creem
vies de comunicació i col·laboració conjuntes...
- *
des de casa: negociem, busquem
moments per allò que Belen anomena “sopars romàntics” on els progenitors puguin
parlar i compartir, mostrem-nos coherents, posem paraules a les emocions,
reforcem allò positiu...
Assegurem, doncs, una bona disponibilitat
emocional i, en definitiva, un benestar personal. Reforcem allò positu: i si
abans d’anar a dormir ens parem i pensem alguna cosa del dia
que SI hagi funcionat, alguna cosa que puguem agrair, que ens hagi fet sentir
bé...? Estareu entrenant en allò positiu!
Us animem a provar-ho!
Gràcies a les famílies que han participat de la ponència i, especialment, a na Belén.
Inès Aulet
Algunes fotografies de diferents moments i responsabilitats que treballem a l'escola:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada